El Dret a l'Habitatge a Polinyà

 

Font: Dirección General de Catastro

- "Todos los españoles tienen derecho de disfrutar de una vivienda digna y adecuada y atribuye a los poderes públicos la obligación de promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho"    - Constitución Española de 1978

Una de les principals causes del retard en l'emancipació dels joves té a veure amb les dificultats que tenen en accedir a un habitatge. Una de les principals causes és el reduït mercat de lloguer que hi ha a Espanya, principal via d'accés a l'habitatge que tenen gran part del jovent. Des dels anys 50,on a ciutats com a Barcelona el 95%, dels habitants vivien en un lloguer s'ha passat al fet que només un 30% dels barcelonins visquin de lloguer cap a l'any 2001. Aquest canvi de règim de tinença d'habitatge que s'ha produït al llarg de la segona meitat del S. XX no és un "fenomen produït del no-res" sinó que ha sigut la línia política general en matèria d'habitatge que han realitzat els diferents governs del nostre país. El procés de "propietarització" de l'habitatge adoptat per part de la majoria social i una economia basada en els últims anys en la construcció no ha fet més que fomentar l'especulació, l'ús de l'habitatge com un bé el qual mercadejar i no com un dret de la ciutadania. Tot això acaba bloquejant a la joventut a l'accés a un habitatge, ja que el lloguer és el medi més assequible que tenen per poder accedir-hi.

L’aprovació del Decret Boyer l'any 1985 amb el qual es van crear contractes de curta durada de lloguer i se'n van desregularitzar els preus, no va fer més que empitjorar la situació, no només per als joves, sinó per a tota la ciutadania i també va fer que augmentes encara més la bombolla immobiliària que s'estava creant a Espanya.

L'exemple de la ciutat de Barcelona és un cas paradigmàtic del que ha passat arreu del país, tant en les ciutats grans com en municipis més petits, i Polinyà no ha sigut una excepció. Per culpa de les causes ja esmentades, l'especulació del preu de l'habitatge i del reduït i liberalitzat mercat del lloguer, s'ha creat una situació d'alts preus al municipi inassumible per a gran part de la població de Polinyà, inclosa la gent jove que segons dades del mateix Ajuntament i de la Diputació no paren de marxar de Polinyà any rere any.

L'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat per a construir pisos de lloguer social a la zona de Can Rovira és un pas en la bona direcció, però encara queda molt per fer per assegurar el dret a l'habitatge a tots els ciutadans del municipi.

A parer meu les mesures necessàries per a garantir aquest dret ha de passar per la regulació dels preus (Que esperem que sigui aprovat per La Generalitat en els pròxims mesos basant-se en la mitjana d'ingressos de la ciutadania i no en el preu de mercat); l'augment del parc de lloguer, tant públic com privat, a través del dret al tanteig i retracte que tenen els Ajuntaments quan un gran propietari posa a la venda els seus habitatges, el foment de contractes indefinits de lloguer i augmentar les ajudes econòmiques i les bonificacions per a llogaters.

També és necessari fer efectius i desenvolupar més els mecanismes que ja té l'Ajuntament per a la detecció i expropiació dels pisos buits de grans propietaris que no s'utilitzin, com per exemple l'Ordenança Municipal Reguladora del procediment sobre verificació d'habitatges buits de Polinyà i de mesures contra el seu ús anòmal" aprovada el 27 de gener de 2016. I utilitzar altres mecanismes legals com el Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, que permet intervenir i obligar als grans tenidors de qualsevol municipi facin lloguer social a aquells llogaters o ocupants quan aquests no tinguin una alternativa habitacional i es trobin en una situació econòmica difícil. Aquest Decret Llei també serveix per fer inventaris d'habitatges buits al municipi.

Altres mesures impliquen evitar la construcció de més habitatges,i centrar-se en augmentar el parc públic a través dels habitatges buits ja existents en el municipi, per evitar el ressorgiment de l'especulació de preus i de la bombolla immobiliària. Si volem reactivar l'economia que sigui a través de la reindustrialització i no a través de la construcció.

Moltes de les mesures esmentades anteriorment costen temps i recursos que moltes vegades els municipis petits no tenen. En aquests casos també hi ha instruments per defensar el dret a l'habitatge que es poden utilitzar i que no tenen cost, com per exemple: La mediació activa de l'Ajuntament entre els tenidors d'habitatges que els tenen o es resisteixen però que els poden posar per llogar i la ciutadania i el col·lectius més vulnerables, com els joves, que volen accedir a un habitatge, a través d'uns contractes privats entre llogater i propietari sota l'emparament de l'Ajuntament. Aquest "emparament" consisteix en el fet que l'Ajuntament es presenti com aval en cas d'impagament del llogater.

La mateixa administració també pot ser la que faciliti la realització i registres dels contractes,a través de la creació d'una oficina d'Habitatge, ja que la burocràcia relacionada amb la formalització dels contractes de lloguers suposa uns costos afegits i genera un desequilibri entre les parts, és a dir, la part més poderosa (el propietari) imposa les seves condicions a l'altra part més débil (el llogater). L'ajuntament a través de la mediació pot equilibrar aquestes relacions perquè siguin més justes i ètiques.

No hem d'oblidar que estem en una situació d'emergència habitacional, és a dir, cada cop més gent és exclosa del seu dret a l'habitatge, de fet des de 2010 fins a 2020 700.000 famílies han estat desnonades en Espanya. Amb aquestes xifres les administracions públiques i altres actors relacionats amb l'habitatge hem de remar conjuntament per garantir aquest dret de l'habitatge i lluitar contra la hipermercatilització d'aquest dret.

I com defensem aquest dret? Doncs a través de 5 línies generals que tant els ens públics com els ens socials haurien de seguir:

1- Fent efectiva al municipi la nova Llei d'Habitatge Estatal 12/2023.

3- Estar oberts o promoure altres règims de tinença deslligats del mercat privat

4-Utilitzar altres les lleis i instruments legals per assegurar que cada inversor privat que construeixi habitatge reservi una part per a lloguer social o com a mínim amb preus assumibles per a la ciutadania.

5-Promoció o creació de moviments i plataformes ciutadanes en defensa del dret a l'habitatge en el municipi.